EL RELLEU SUBMARÍ En el relleu submarí s'hi distingeixen tres zones principals: la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats. 1. ZONA DEL PRECONTINENTEn la zona del precontinent destaquen la plataforma continental, el talús continentali el glacis. 2. ZONA DE FONS MITJANSEls fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines, en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars; les dorsals, són constituïdes en part per materials volcànics; els seus cims formen sovint les illes. Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots, aquests darrers amb una superfície característica molt aplanada.3. ZONA DE LES GRANS PROFUNDITATS La zona de les grans profunditats correspon a les fosses abissals o marines ( fossa marina). L'estudi del fons marí se serveix, actualment, de mitjans perfeccionats ( oceanografia). Segons Derruan, la superfície submarina té les proporcions següents: la zona del precontinent (plataforma continental i talús, de 0 a 200 m), equival al 16% del total; els fons oceànics mitjans, de 2 000 a 6 200 m, equivalen al 83%, mentre que les fosses abissals, de més de 6 200 m, n'ocupen l'1%, aproximadament. Les causes que produeixen el relleu submarí tenen un caràcter específic i depenen generalment de la tectònica (plegaments, fractures, erupcions volcàniques, sismes). Els agents del modelatge superficial no intervenen realment en la construcció d'aquest relleu.
Guyot:Relleu submarí de forma troncocònica i origen volcànic, amb la part superior aplanada i a bastant de profunditat.
En el relleu submarí s'hi distingeixen tres zones principals: la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats.
1. ZONA DEL PRECONTINENTEn la zona del precontinent destaquen la plataforma continental, el talús continentali el glacis.
2. ZONA DE FONS MITJANSEls fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines, en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars; les dorsals, són constituïdes en part per materials volcànics; els seus cims formen sovint les illes. Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots, aquests darrers amb una superfície característica molt aplanada.3. ZONA DE LES GRANS PROFUNDITATS La zona de les grans profunditats correspon a les fosses abissals o marines ( fossa marina). L'estudi del fons marí se serveix, actualment, de mitjans perfeccionats ( oceanografia). Segons Derruan, la superfície submarina té les proporcions següents: la zona del precontinent (plataforma continental i talús, de 0 a 200 m), equival al 16% del total; els fons oceànics mitjans, de 2 000 a 6 200 m, equivalen al 83%, mentre que les fosses abissals, de més de 6 200 m, n'ocupen l'1%, aproximadament. Les causes que produeixen el relleu submarí tenen un caràcter específic i depenen generalment de la tectònica (plegaments, fractures, erupcions volcàniques, sismes). Els agents del modelatge superficial no intervenen realment en la construcció d'aquest relleu.
Guyot: Relleu submarí de forma troncocònica i origen volcànic, amb la part superior aplanada i a bastant de profunditat.